Tot passa per alguna cosa?

Amb els següents arguments, justificaré la meva pregunta. Xerraré des del que va significar el destí pels grecs, fins a la compatibilitat del destí i la llibertat amb la finalitat de poder extreure’n una conclusió final.

D'entrada, parlaré del perquè trob aquest dubte tan important per mi; principalment crec que és un dubte que sempre he tingut present, volia saber el perquè de les coses i si les coses que passaven al meu entorn passaven per alguna cosa, si la meva vida estava predeterminada, fes el que fes.

Dir que en aquest cas existeix el destí suposa moltes coses, el destí és una força que no podem controlar, amb la qual cosa està per sobre de tots nosaltres. Acceptar que existeix implica el fet de no poder controlar les nostres accions i renunciar a la nostra llibertat com a persones.

La casualitat no està vinculada amb el destí, sinó que aquesta respon al que aspiren a trobar les ciències, sobretot les naturals o experimentals: les causes que duen a determinats efectes, establint-ne una regularitat.

Per contra, les ciències no apel·len al destí com a causa i l'atzar, en termes de probabilitat, sí que hi és present.

Els motius pels quals alguns humans creguem en el destí poden ser, en primer lloc, una espècie de fugida de la nostra pròpia realitat, en creure que tot el que passa ha de passar i no fer-se responsable dels nostres actes o decisions, o bé, per un altre costat, per tenir por de la nostra pròpia llibertat i el fet de saber que no tenim res que ens guiï al nostre camí.

Pel que fa al destí i la llibertat, es presenten com a incompatibles, així mateix ens ho diu el concepte de llibertat: "facultat i dret de les persones per triar de manera responsable la seva pròpia manera d'actuar dins d'una societat, per la qual cosa la llibertat és un dret humà bàsic."

Si el destí existís, féssim el que féssim arribaríem sempre a un lloc ja prefixat. Així doncs, quin marge de llibertat tindríem?

Quant al destí, els antics grecs el definien en termes d'un poder que feia que passés quelcom que anava més enllà del que els humans podrien controlar.

Així doncs, el destí estava predeterminat i, consegüentment, era inevitable. De totes maneres, ells tenien una paraula per designar el destí "athée" traduïda en la cultura romana com a "fatum".

El destí abastava tot el que ocorria, havia succeït i el que encara no s'havia esdevingut.

En conclusió, crec que hi ha diferents arguments que ens justifiquen el perquè de cada un d'ells, i per la qual cosa em qued amb el fet que pot ser que existeixin les casualitats i que hi hagi qualque cosa que vagi més enllà del que es pot controlar, però a la vegada pens que moltes vegades utilitzam el destí per poder fugir de la nostra realitat, responsabilitats, inclús de la nostra llibertat.

Marina Gelabert Pons

1r Batxillerat C.