Tenim realment lliure albir?

                          Tenim realment lliure albir?

 

En aquest text, argumentaré aquesta pregunta amb alguns arguments. Explicaré des de com és la concepció dels humans fins a la importància dels impulsos amb la nostra perspectiva.Des del moment de la concepció, cada ésser humà aporta característiques genètiques que ens fan únics. Per exemple, quan rebem estímuls de l'exterior i en néixer comencem a absorbir tota la informació que se'ns presenta, la nostra personalitat es forma. 

Si bé dues persones poden rebre els mateixos estímuls, les maneres d'interpretar-los mai no seran totalment iguals. Per tant, les reaccions en seran diferents. Això em fa pensar sobre si existeix el lliure albir o si tot està predestinat per la nostra manera de ser.

Si tinguéssim l'oportunitat de fer un repàs de cada segon de la nostra vida, segurament podríem entendre el perquè de tot el que hem viscut. Per exemple, les relacions que escollim, les nostres decisions davant el que ens és desconegut, les raons de les nostres emocions o com reaccionem davant diferents estímuls. Tot això es basa en la nostra personalitat i en les experiències que travessa'm. Per aquest motiu només podem viure el que ens toca viure en el moment, i tal vegada podem pensar que tenim el poder de decidir o tenir control absolut de les nostres vides, però no és així realment.

Continuant en la mateixa línia del paràgraf anterior, podríem pensar que tot el que se'ns presenta a la nostra vida pot ser creat per nosaltres, des del nostre inconscient, les situacions que considerem dolentes o desafortunades incloses, ja que tot això ens serveix per aprendre i créixer, és a dir, ens fa apropar a la nostra versió futura. Així que les nostres eleccions no sorgirien de la nostra consciència, sinó que la inconsciència seria la que condiciona la consciència, tot i que aquesta es pugui creure la sobirana de les nostres decisions.

 Tot el procés de dur a terme una elecció no la fem pensant-ho moltes vegades quan alguna cosa ens sorprèn, sinó que l'elecció és presa majoritàriament per la nostra inconsciència. Com a resultat d'això, podríem dir que les nostres eleccions no es basen en el determinisme, i tampoc per la consciència exclusivament, sinó que la inconsciència té un paper molt més important del que normalment es planteja.

Per un altre costat, també podem pensar que els nostres pensaments no són només estats/impulsos del nostre cervell. Podem tenir com a referència el pensament d'en Baruch Spinoza del determinisme, ell defensava aquesta idea i negava la noció del lliure albir. Els seus arguments eren que Déu controlava tot l'univers a través d'una llei natural, cap cosa no pot ser contingent, és a dir res, podia succeir per pur atzar, i per això no hi hauria llibertat de voluntat. El Déu de Spinoza no té més albir que l'home, seria un tipus insignificant de Déu que va exercir el seu lliure albir merament per crear això i allò. És un Déu que crea tot el que és lògicament possible.En conclusió, jo crec que aquest dilema no té una resposta tancada. 

Des del punt de vista determinista, Baruch Spinoza es recolzava en la teoria de la substància per defensar aquesta idea, és a dir, una substància és homogènia i creada per ella mateixa, i que tot és Déu i viceversa. Malgrat això, el concepte de Déu no és ortodox, i la teoria metafísica finalment no va deixar quasi espai perquè Spinoza expliqués la noció del lliure albir.

Personalment, jo estic més d'acord amb la idea del determinisme de Baruch Spinoza, i inclús podria defensar alguns dels seus ideals, especialment la idea que la ment és un element fonamentalment material, i que l'activitat mental pot estar tan determinada com l'activitat corporal, per tant, no hi seria necessari plantejar un problema d'interacció. 

Considero que els humans sentim que som lliures, però que aquest sentiment no és més que una il·lusió, i que si poguéssim entendre millor les causes del comportament i pensament humà, ens adonaríem que realment no som lliures.

Álex Romero Narváez

1º Bachillerato C