Què hagués passat si no hagués nascut?

 Què hagués passat si no hagués nascut? 

Les qüestions que plantejaré i parlaré en aquesta breu argumentació sobre la meva pregunta filosòfica són esdeveniments que no haguessin passat si jo no hagués nascut. Per tant, són suposicions meves que jo penso que haguessin succeït així.

Primer de tot, el meu naixement no era una decisió que depengués de mi, sinó dels meus pares. Jo no vaig decidir en cap moment si volia o no néixer. La meva opinió, en aquest cas, no tenia cap valor, ja que sense jo haver nascut era impossible que pogués decidir una cosa. El fet de néixer mai no podrà dependre de la persona que neix sinó dels seus pares, que són els qui prenen aquesta decisió. Mai no m'havia passat això pel cap, però, i si tot el que jo penso que és la meva vida, és tot un somni que estic vivint des del cos d'una altra persona? Potser de qui estic escrivint això és quolcú que no existeix o que no ha nascut encara, i que jo somio a ser aquesta persona.

En el cas de no haver nascut, el més segur és que molts dels aprenentatges i situacions que han viscut els meus pares, familiars o amics meus, al meu costat, no haurien estat així, atès que, sense la meva existència, tot hauria estat diferent al que han viscut. Però, d'altra banda, també podem dir que la vida de les persones que m'envolten no canviaria, en el sentit que jo no existiria, però la meva mare hauria tingut un altre fill amb un nom diferent, els meus amics un altre amic diferent, i així successivament... Llavors, això ens pot donar a entendre que les seves vides haguessin estat diferents, ja que no vius el mateix amb una persona que amb una altra, però, al final, cada persona hauria fet la seva vida sense mi i, per a ells, no seria gens important.

Si jo no hagués nascut, ara mateix no estaria escrivint això, ni podria estar pensant el que estic pensant en aquest moment, ni tampoc durant aquests 16 anys hauria viscut ni après res. El fet d’haver nascut m'ha servit tant per a aprendre de coses dolentes que m'han passat, com per a aprendre d’allò bo que m'ha succeït. La vida, per a tots, és un aprenentatge i no sempre és tot perfecte. Si en la vida fos tot perfecte, no tindria cap sentit, ja que no ens superaríem, ni podríem aprendre dels nostres errors. Endemés si tot fos perfecte, no gaudiríem del que són els bons moments. Durant la nostra vida, sempre hi haurà èpoques més bones i altres més dolentes.

Ara bé, per poder viure totes aquestes experiències, has d'haver nascut abans. En aquest sentit, la meva existència, en certa manera, influencia el que és el món i, per molt que jo m’hi senti "una més", puc oferir-hi tant coses bones com dolentes, així com cada altra persona que existeix. Per molt que no ens adonem, la nostra opinió sí que influeix en els altres.

En conclusió, tot el que sóc jo avui en dia no seria res de res si jo no hagués nascut. La gent que m’envolta no hagués viscut les experiències que han tingut al meu costat, però, al final, les seves vides haguessin continuat de la mateixa manera. En canvi tant les meves vivències com els meus pensaments que tinc en aquests moments no existirien de cap manera. Sense mi tot el que pens no existiria.

Lucia Camacho Del Rio

1r Batxillerat C.