La felicitat existeix?

 Marta Jimenez Andreu

La felicitat existeix?

Argumentaré una posible resposta a aquesta pregunta en 2 arguments: què entenem per felicitat i una comparació entre  la felicitat i l'alegria.

La felicitat és un concepte molt extens i complex. La paraula felicitat se’ns queda curta per dir tot el que pot arribar a significar; és un esforç constant de cada individu. És una emoció que es produeix en un ésser humà quan arriba a un moment de conformació, és a dir, ha aconseguit certs objectius a llarg termini. Encara que cada persona pot tenir el seu propi significat sobre què és la felicitat per a ella. La felicitat és diferent a totes les emocions: la tristesa, l’angoixa, l' alegria, la por… Aquestes no són emocions a llarg termini, ja que no perduren per sempre, però la felicitat sí que ho és.

Podríem dir que quan nosaltres sentim aquella sensació o emoció d'estar contents és una sensació momentània, ja que no perdura per sempre. Estar content és una emoció més aviat passatgera i d'intensitat moderada; en canvi, ser feliç és una emoció més profunda que transcendeix el moment i la circumstància. Cal saber diferenciar la felicitat del fet d’estar content.

Així doncs, la majoria de les persones emprem la paraula felicitat sense tenir-ne un gran coneixement perquè no sabem realment què és, simplement la utilitzem perquè ha passat alguna cosa de la qual estem satisfets.

La felicitat és un concepte filosòfic, però hi ha científics que afirmen que una persona feliç és la que constantment viu emocions positives.

La gent és alegre durant períodes de temps determinats, però per tenir la felicitat ho has de ser tota la vida i no crec que ningú sigui capaç de ser-ho sempre. En la vida ens trobem circumstàncies difícils i no tan bones, per tant la nostra felicitat no és constant. Podem comparar el nostre estat d'ànim amb una muntanya russa de sentiments, les nostres emocions canvien d' estar contents a tristos d'un moment a l'altre. Una muntanya russa està constantment a dalt? Efectivament no, sempre baixa i torna a pujar,  atès que així és com ens sentim les persones emocionalment. Per tant, mai no som feliços del tot​.

En conclusió, crec que la felicitat no és per sempre, ningú no té una  vida tan admirable com per ser capaç d'assolir la felicitat eterna, tothom té els seus moments de capficades i no tan bons Jo pens que confonem els moments en la vida que et sents feliç i desconnectes de tot (estar contents), però no és per a tota la vida, res no és  per a tota la vida.